Com explico als més petits de la casa que un ésser estimat ha mort?  Quan comencen a entendre els infants què és la mort? A quina edat poden anar a un enterrament?

Moltes vegades hem sentit a parlar de les famoses fases del dol, però poques vegades de com podem explicar a un infant què és la mort i ajudar-lo/a a entendre-ho i gestionar-ho el millor possible.

En aquest article us explicarem breument quin és el grau de comprensió que tenen els infants a cada edat i com podem parlar-los-hi de la mort d’algú que estimem.

 

DELS 0 ALS 3 ANYS

Els més petits entenen la mort com una absència temporal, és a dir, com si  fos quelcom reversible. En aquestes edats el més probable és que la seva resposta sigui una conducta imitativa de l’adult: Si el papa o la mama plora i està trist, jo també ho estic.

Què podem fer?

És molt important donar sempre la mateixa resposta a les preguntes que ens faci l’infant. Ell/a buscarà seguretat, per tant, preguntarà constantment sobre el mateix tema i és important que sempre rebi la mateixa resposta per part dels adults que l’envolten. Haurem de donar explicacions simples i repetir frases senzilles, amb un llenguatge entenedor i adequat a la seva edat.

Tot i que són també moments difícils pels adults, caldrà mantenir les rutines familiars i no alterar massa el dia a dia.

 

 

DELS 3 ALS 5 ANYS

Durant l’educació infantil continuen tenint la idea de la reversibilitat, però a més a més apareix el pensament màgic i sentiment de culpa. Tot i que poden plorar la pèrdua, encara no hi ha comprensió de què és la mort.

Què podem fer?

En aquesta edat serà important acompanyar-los i redirigir aquesta fantasia que pot envoltar el concepte de la mort. Podem explicar-ho com una parada de les funcions del cos utilitzant paraules com “mai més”, “del tot” i  “per sempre” per evitar les possibles fantasies de retorn de l’ésser estimat mort. Cal ser sincers des del principi, no podem amagar informació, ni mentir ni negar. Dir que està dormint o de viatge ens pot jugar a la contra i fer que després l’infant tingui por de dormir o no vulgui marxar de casa mai. D’aquí la importància d’utilitzar un llenguatge molt clar i sincer.

 

DELS 6 ALS 9 ANYS

En aquestes edats inicien la comprensió del significat de la mort com un concepte permanent, universal i irreversible, però encara no entenen el que suposa per la seva vida.  És probable que un cop els hi expliquem el que ha passat responguin amb negació, culpa o inclús una conducta totalment aliena a la situació, com per exemple dir que volen anar a jugar. Si apareix aquesta conducta, ens està manifestat que necessita temps i espai per assimilar la notícia i caldrà donar-li, doncs a través del joc la càrrega emocional es rebaixa.  És possible que observem un joc diferent, apareixent repeticions de converses mantingudes amb l’infant i actituds regressives.

Què podem fer?

En l’acompanyament a la situació en aquesta edat caldrà que anem posant nom a les emocions que vagin apareixent, oferint a l’infant les paraules necessàries per explicar el que pot està sentint i sobretot, validant totes les emocions i sentiments que ens expressi. Caldrà que repetim les mateixes paraules sense dosificar informació i donarem sempre respostes d’acord amb la nostra cultura (ex: el cel).  En aquesta etapa és important que contestem totes aquelles preguntes que ens facin i els hi anticipem tots els canvis que puguin venir d’ara endavant.

ADOLESCENTS

En aquesta edat la comprensió del concepte de mort és total. Poden augmentar conductes com la rebel·lia o l’agressivitat, i pot aparèixer la ràbia continguda i altres estats d’agitació.

Què podem fer?

És important saber que en aquesta etapa de la vida els iguals agafen un paper molt important, per tant, observarem com tenen la necessitat de compartir la seva vivència amb els amics/gues. Haurem d’acceptar que els nostres fills/es vulguin passar estones fora de casa, oferint-nos sempre que ens necessitin, però sense pressió.  En aquesta etapa és important que els pares expressin com se senten i puguin preguntar als fills com se senten, sense caure en el “com estàs”. Si apareixen conductes agressives o de rebel·lia, caldrà posar límits.

 

FUNERAL SÍ O NO?

Cada família és lliure de prendre la decisió que cregui més convenient pels seus fills. Cal recordar que abans dels sis anys no hi ha comprensió del concepte de mort i l’assistència o no al funeral no millorarà aquesta comprensió. És important preguntar sempre a ells que volen fer, si hi volen anar o no, i respectar la decisió que prenguin. Caldrà que prioritzem la forma en què ells vulguin acomiadar-se de l’ésser estimat. Si decidiu anar-hi, els hi haurem d’anticipar com serà i què veuran.

A continuació us facilitem un seguit de llibres que ens ajuden a poder parlar del dol amb els infants.

 

El dol

“L’estrella de la Laura”

Klaus Baugmart. Editorial Beascoa.

https://www.casadellibro.com/libro-l-estrella-de-laura/9788448823160/1052980 

 

“Per sempre més”

Alan Durant i Debi Gliori. Editorial Timun Mas.

https://www.amazon.es/sempre-mes-Contes-catalan/dp/8448017633

 

La pèrdua dels avis

“L’avi d’en Tom ha mort”

Marie-Aline Bawin i Colette Hellings. Combel Editorial.

https://www.claret.cat/ca/llibre/AVI-D-EN-TOM-HA-MORT-L-847864498

 

“Adiós, abuela”

Mieke van Hooft i Ronald Heuninck. Ing Edicions

https://www.ingedicions.com/products/adios-abuela

 

La pèrdua d’una mascota

“Yo siempre te querré”

Hans Wilhelm. Editorial Juventud.

https://www.editorialjuventud.es/yo-siempre-te-querre-9788426124043/

 

 

Montse Homs

Psicòloga General Sanitària