La separació de la parella és un fet molt important en la vostra vida i també en la dels vostres infants. Si heu pres la decisió de separar-vos, segur que ha estat una decisió molt complicada, però creieu que és la millor elecció per a tota la família. Voleu parlar amb els vostres fills/es, però no sabeu com fer-ho o com comunicar-ho.  En aquest post us volem oferir algunes recomanacions què podeu portar a terme per intentar gestionar aquesta situació de la millor manera possible.

Independentment dels motius que han portat a la ruptura, la separació s’acostuma a viure com un moment dolorós. Quan et trobes enmig d’aquest procés pot ser difícil saber com actuar amb els fills/es. És un moment complicat pels adults i també ho és pels més petits, per tant, hem de ser especialment sensibles i curosos amb els infants.

 

Quins aspectes cal tenir en compte i com podem gestionar aquesta situació amb els fills/es?

  • La notícia de la separació caldria comunicar-la de forma conjunta, ambdós progenitors, de forma tranquil·la i serena, i havent acordat prèviament tots els detalls que es volen explicar als fills/es. D’aquesta manera aconseguireu mantenir un clima de confiança i seguretat.

 

  • Caldrà buscar un moment de calma, sense presses, per poder gestionar totes les emocions que puguin sorgir, tant dels adults com dels nens/es. El moment en què comuniquem la notícia serà un fet rellevant en la vida de l’infant i cal fer-ho de manera relaxada i en un entorn agradable.

 

  • Hem de transmetre la informació de forma clara, amb un vocabulari fàcil d’entendre i sense cap ambigüitat que pugui donar lloc a la confusió. Cal explicar la separació com un fet definitiu. De vegades, s’utilitzen expressions com “els pares se separaran durant una temporada”, “ara per ara, els pares viuran en cases diferents”, “de moment, ens separem” per minimitzar l’impacte emocional de la notícia. Ara bé, aquestes frases poden portar a la confusió i generar una falsa esperança en els més petits, que desitjaran amb totes les seves forces que els seus pares tornin a estar junts ben aviat.

Per exemple, els hi podeu dir quelcom com: “La mama i el papa han decidit que volen separar-se. A partir d’ara viurem en cases separades per poder ser més feliços. Us estimem moltíssim i tot i que ara estarem separats, seguirem estant al vostre costat sempre que ens necessiteu perquè sou el més important per nosaltres”.

 

  • No cal aportar informació addicional ni entrar en detalls, ja que els nens/es és possible que no siguin capaços d’assumir-ho. Hem de donar una informació clara i precisa i, a partir d’aquí, respondre a partir de les preguntes que ens vagin formulant en funció de la seva curiositat.

 

  • Cal donar temps perquè ho entenguin. Hauran de passar per totes les fases del dol: negació, ràbia, tristesa, fins a arribar a l’acceptació. Cal deixar espai, però també és necessari estar disponibles per si volen parlar-ne o fer-vos preguntes.

 

  • Mai parleu malament de la persona que ha estat el vostre company de vida, ni davant ni darrere dels vostres fills/es. Els nens/es tenen dret a estimar per parts iguals, tant al pare com a la mare. Penseu en com es poden sentir els vostres fills/es i no expresseu la vostra ràbia d’aquesta manera, ja que podeu fer que se sentin molt malament. És dur pels infants veure a les dues persones que més estimen fent-se mal mútuament.

 

  • Quan els fills/es són més grans, de vegades, acostumen a buscar un culpable: la mare, el pare o una tercera persona i deixen anar tota la seva ràbia envers aquesta persona. Caldrà explicar que ningú té la culpa, però és la decisió que heu pres els pares pensant en el bé comú.

 

  • També és molt important que quedi clar que els fills/es no tenen la culpa de res. Els nens/es poden pensar que el pare i la mare s’han enfadat molt i s’han separat per alguna cosa que ells han fet malament. Si els vostres fills/es tenen entre 6 i 10 anys, recordeu que es troben immersos en l’etapa imaginativa i que la seva ment pot crear una història que estigui molt allunyada de la realitat, que els faci sentir culpables i molt tristos. No deixeu que se sentin culpables i parleu amb ells/es.

 

  • Respecteu el seu silenci. No tots els nens/es reaccionen de la mateixa manera. La indiferència no significa que no estigui afectat per la situació, però potser necessita més temps per assimilar-ho.

 

  • Intenteu passar temps amb ells, feu activitats divertides, creeu un clima de confiança per poder parlar del que necessitin i tingueu molta paciència.

 

  • Finalment,  intenteu mantenir una comunicació fluida i amena amb la vostra exparella. Recordeu que és el pare/mare del vostre fill, allò que més estimeu.

 

Si necessiteu suport en aquesta situació o creieu que els vostres infants ho necessiten, no dubteu en consultar un/a professional.

 

 

Gemma Sabaté

Psicòloga sanitària infanto-juvenil