LA POR A SORTIR AL CARRER

Durant aquests dies de confinament, en el quals estem treballant amb les famílies mitjançant contacte online, ens estem trobant amb peticions d’alguns pares sobre com gestionar la por a sortir al carrer que ha sorgit entre alguns dels seus fills, una de les conseqüències que pot ocasionar la situació que estem vivint.

 

És per això, que hem volgut donar-vos algunes indicacions que poden ajudar-vos a gestionar aquesta situació. No obstant, són pautes generals que no tenen perquè funcionar en tots els casos. Si la por en un nen persisteix amb la mateixa intensitat més des dues setmanes, us aconsellem que demaneu ajuda psicològica, ja que potser serà necessària una intervenció individualitzada.

 

Què és la por?

La por, com ja sabreu, és una emoció força desagradable perquè quan la sentim no ho passem bé, però també és necessària, ens ajuda a sobreviure, a adaptar-nos a l’entorn, a allunyar-nos d’allò que creiem que pot atemptar contra la nostra integritat. Per això, tenir por entra dins del funcionament normal d’una persona.

 

No obstant, la por comença a ser disfuncional en una persona quan aquesta interpreta una situació com perillosa sense que existeixi un perill real, és a dir, que el perill és assumit per la pròpia persona degut a les seves creences o interpretacions que fa de l’esdeveniment viscut. Un exemple clar d’això, serien les fòbies.

 

Aleshores, és normal que el meu fill senti por en aquesta situació?

Sí, sentir por en aquests moments és totalment normal i funcional, ja que ens trobem davant una situació realment greu i que atempta directament tant, sobre un mateix, com sobre els nostres éssers estimats. Per tant, la por, en aquests moments, ens protegeix d’exposar-nos al perill.

 

I si degut a aquesta por el meu fill no vol sortir al carrer, què puc fer?

El nostre objectiu com a pares i educadors en aquests moments és ajudar als nostres fills i filles que, poc a poc, la por es vagi fent més petita a mesura que el perill vagi desapareixent.

Algunes estratègies que podeu utilitzar són les següents:

 

-CONTROLAR O COMENÇAR A MODIFICAR EL DISCURS SOBRE LA COVID-19.

Fins ara els missatges que hem enviat als nostres fills han estat carregats d’una gran alerta amb  l’objectiu que es poguessin conscienciar de la situació tan greu que estem vivint a nivell mundial i  també perquè assumissin les mesures de prevenció que s’havien de prendre (i seguir prenent). És normal que aquesta alerta hagi augmentat els nivell de por, per aquest motiu, és important començar a explicar també, que el virus s’està controlant.

 

-CONTROLAR LA INFORMACIÓ QUE REBEN SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL.

És important evitar que vegin el telenotícies sols sense que cap adult que pugui supervisar la informació que es dóna i/o resoldre els seus dubtes. Inclús pels més petits és aconsellable evitar que el puguin veure o sentir, ja que pot portar a confusions o a exaltacions pel contingut del mateix.  Tanmateix, s’ha de ser conscient del que es parla davant d’ells. La situació laboral dels pares o altres circumstàncies que s’hagin vist modificades o que estiguin en risc actualment pot ocasionar-los un estat d’ansietat si no se’ls ho explica bé.

 

-FER PROJECCIÓ POSITIVA.

Pensar en el que faran quan surtin de casa, a què jugaran, si agafaran el patinet… tot això ajudarà que es centrin en la part positiva de l’experiència i no tant en la part negativa (la por al contagi). Es pot fer de forma oral o dibuixant.

 

-RESPECTAR EL TEMPS DE CADASCUN.

Cada nen té el seu propi ritme i és important respectar-lo. Exigir-li o obligar-lo a sortir al carrer augmentarà la por més que disminuir-la. Per això, una bona idea és deixar que el propi nen esculli quan vol sortir.

 

-EVITAR LES COMPARACIONS.

Evitar comentaris del tipus: “veus com el teu germà no té por”, “l’Albert s’ho ha passat molt bé al carrer i tu aquí tancat”, etc. No ajudarà que el nen es relaxi i pugui gestionar la seva por, sinó que li provocarà més pressió.

 

-FER PETITES APROXIMACIONS DIÀRIES.

Es pot començar sortint un dia al balcó o a la terrassa i que observi als altres nens al carrer, un altre dia pot baixar al portal,  un altre dia pot arribar fins la cantonada, un altre dia pot caminar tot un carrer… i així successivament fins que estigui preparat per allunyar-se més.

 

-ESCOLTAR LES EXPERIÈNCIES D’ALTRES NENS.

Parlar amb germans, cosins, veïns, amics… pot ajudar al nen a minimitzar les seves inseguretats i veure’s més capaç de sortir. Així mateix, parlar amb altres nens que es troben en situacions semblants a la seva també pot ajudar-lo a normalitzar el que li passa.

 

-PORTAR OBJECTES QUE LI PUGUIN DONAR SEGURETAT.

De la mateixa manera que quan un nen dorm pot necessitar abraçar-se al seu peluix preferit, també podem utilitzar algun objecte o joquina amb què el nen es senti més acompanyat per donar el pas. Tot i que, de vegades, només es necessita la mà del papa o la mama.

 

-CONTROLAR LES NOSTRES REACCIONS AL CARRER.

Hem de tenir cura que els nens entenguin perfectament que han de sortir protegits al carrer, que han d’evitar tocar les coses, etc. Tot així, hem de ser conscients que, com a nens, pot passar alguna cosa que els posi en “perill de contagi”. En aquest moment la reacció de l’adult serà crucial per infondre més o menys por al nen. En asquest sentit, si sortim amb els nostres fills i actuem de forma excessivament controladora, serà més difícil gaudir d’aquesta estona.

 

-ESTABLIR UNA MISSIÓ A LA SORTIDA.

Podem utilitzar alguna estratègia distractòria per allunyar-lo de la por. Una bona idea és donar-li un propòsit, per exemple, hem de portar-li 3 flors a la mama o hem d’estar atents a quants gossos veiem, etc.

 

El que hem de tenir clar és que s’ha de tornar a la normalitat de forma progressiva i que la por, per evitar que es transformi en disfuncional, s’ha de confrontar.

 

 

 

 

 

 

Natàlia Cazorla

Psicòloga general sanitària infanto-juvenil 

 

 

 

 

 

Imatges:

https://www.freepik.es/fotos/