L’arribada d’un/a germanet/a a la família sol generar una allau d’emocions positives, però, sovint, també solen sorgir molts dubtes, especialment respecte els altres fills.

Davant l’arribada d’un/a germanet/a, és força habitual que els més grans es mostrin gelosos. Existeixen moltes causes i factors que hi intervenen, però un dels més importants és el fet de sentir o detectar que no som o no serem correspostos en la mateixa intensitat i freqüència per les persones més importants. Això fa que, a vegades, percebin l’arribada del germanet com un rival, que arriba per “destronar-lo”. Existeixen altres factors que poden influir- hi, per exemple, les característiques del germà gran. Nens sensibles, amb dificultats pels canvis o baixa tolerància a la frustració poden ser més propensos a sentir gelosia. L’edat també hi juga un paper important, l’etapa que correspon al parvulari sol ser la més complicada.

S’activarà al germà gran el que s’anomena “cervell emocional” (sistema límbic), que reacciona davant del perill, per protegir-nos, i ens posa en estat d’alerta. A vegades aquest mecanisme es pot activar en situacions que no suposen un perill real, sinó que el nostre pensament les interpreta així i això ens pot generar malestar. És per això que, davant l’arribada d’un germanet, a vegades, sense ser-ne ni conscients, s’activa aquest mecanisme d’alerta davant del perill percebut.

 

Quines senyals hem de tenir en compte?
La gelosia es pot mostrar de diferents formes , però les més habituals són en forma de rebequeries i desobedència, canvis d’humor, plors i tristesa. A vegades també pot aparèixer ansietat, malestar i símptomes físics, i el rebuig de separar-se dels pares. Poden aparèixer també despertars i malsons més freqüents per la nit, i inclús petites regressions (com tornar-se a fer pipi a la nit o voler tornar a posar-se el xumet).

Entendre aquestes conductes com una expressió del seu malestar i no pas com un comportament desafiant ens ajuda a mostrar-nos més tolerants, pacients i comprensius.

 

I, en el moment del naixement, què fem?
Intentar que el primer contacte entre els germans sigui positiu és un repte molt important, ja que una primera impressió positiva ajudarà en el desenvolupament positiu de la relació i serà una oportunitat per ajudar-lo a adaptar-se a la nova situació. És recomanable que el pare es faci càrrec de la presentació en la mesura del possible i intentar que, en arribar a l’habitació, la mare pugui tenir les mans lliures per donar-li una gran abraçada i pugui estar per ell.
No hem de forçar l’infant a tocar el bebè o dir-li cosetes si no vol en aquell moment, però sí deixar-lo agafar si ho demana, serà un bon inici!
Per tal que aquest primer contacte sigui més positiu, algunes famílies opten també per fer un regalet al germà gran de part del bebè.

Durant l’embaràs i inclús els primers dies, fins que la rutina no torna a la normalitat, és normal que els infants tinguin molts dubtes i els apareguin algunes preocupacions, per exemple “m’estimareu menys a mi?” o “qui em portarà a l’escola?”. Oferir-los un espai per escoltar- los, validar les seves emocions i oferir resposta els seus dubtes els ajudarà a sentir-se més segurs.

 

Algunes recomanacions:

– Tenir present que poden estar patint, i comprendre què els està passant pot ajudar a la nostra manera de gestionar i abordar la situació. Podem explicar-los què és la gelosia i quan apareix, una bona manera pot ser a través d’un conte, fer-los saber que és una emoció i, que, com totes les emocions, és normal i tots la podem sentir.

– També ajudarà el fet de mantenir, en la mesura del possible, els hàbits i les rutines que seguia a casa.

– Intentar que els familiars i amics focalitzin l’atenció en els dos sobretot en els primers moments, amb comentaris com “que bé que ara tens un germanet”, “quants dies feia que no et veia!”.

– Oferir-li un rol nou a nivell familiar, per exemple, el de “germà gran”. Recordar-li tots els beneficis que té ell per ser més gran i oferir-li, si vol, participar en les cures del bebè, transmetent-li la gran ajuda que dóna, per exemple, “sort que tenim que tu ens ajudes!”.

 

Més endavant…

– Ser el més equitatiu possible en el tracte amb els dos i centrar-se i reforçar els aspectes positius de cadascú.

– Oferir-los un espai físic a casa per cadascú.

– Buscar i crear moments de qualitat en família, tots junts, i, igual d’important, buscar una estoneta individual per a cada infant, encara que siguin uns minuts al dia.

– Davant de les rebequeries, utilitzar un to tranquil, oferint-los la possibilitat de parlar-ne un cop s’hagi calmat.

– Davant els comportaments agressius, establir unes conseqüències i uns límits, per a tots iguals i, una vegada escoltades totes les versions i sense intentar imposar la nostra opinió, aplicar les conseqüències, pactades prèviament, sense crits.

Com ja hem dit, partim de la base que la gelosia és una emoció, i com emoció, és normal. Pot aparèixer de manera natural i l’objectiu és aprendre a gestionar-la. Tot i així, si la gelosia es manté al llarg de molt de temps causant molt malestar a l’infant i interferint en la dinàmica familiar és interessant consultar un especialista per abordar la situació.

 

Mireia Pérez