Totes les persones ens movem per motivacions, intrínseques o extrínseques, com ara guanyar diners, passar-ho bé, agradar-nos a nosaltres mateixos o als altres… quesatisfan les nostres necessitats, eviten el malestar i contribueixen al nostre desenvolupament. En moltes ocasions, oblidem que els nens i nenes també ho fan i que la majoria de les seves conductes es deuen a que alguna de les seves necessitats podria no estar sent satisfeta. El cervell dels infants, encara no ha arribat a la maduració necessària que els ajudi a realitzar sempre les conductes més adequades. Per això, seran els pares i els adults del seu entorn els qui els ajudin a aconseguir satisfer aquestes motivacions i necessitats dia a dia. Per fer-ho, en primer lloc és important que els nens i nenes rebin una recompensa quan el seu comportament és l’adequat, que serà una motivació extrínseca que al llarg dels anys, quan el seu petit cervell hagi madurat, deixarà de ser necessària. En segon lloc, és important que s’estableixin unes normes i límits clars, coherents, prèviament explicats, i amb què ambdós pares estiguin, davant dels seus fills, sempre d’acord.

 

Sabem que a cada casa i família les normes i límits seran diferents, però des de Creixent us volem proposar algunes pautes que us ajudin en el dia a dia amb els vostres fills:

  • Estableix normes i límits concrets. Explica amb detalls què és el que esperes d’ell o d’ella. Canvia un: “no facis això” o “porta’t bé” per “baixa de la cadira” o “parla més baixet”.
  • En algunes ocasions, pot ser útil que donis dues opcions. Això farà que guanyin confiança i autonomia. Per exemple, proposar si vol dutxa o bany. Aconseguiràs el teu objectiu, que vagi a la dutxa, però la sensació de control que li hem donat farà que les resistències disminueixin ¡.
  • Evita els crits: intenta no alçar la veu quan els intentis posar un límit o norma. Si ho fas, serà més difícil que t’escolti i aprengui el que li estàs intentant transmetre. A més a més, aprendrà que es pot dirigir a vosaltres de la mateixa manera.

En aquest sentit, els últims anys es recomana sempre als nens i nenes que tinguin un “Racó de la Calma”, que construeixin ells i que els ajudi a gestionar les seves emocions. Pels pares, és important crear també el seu propi “Racó de la Calma” a alguna de les habitacions de la casa, que els ajudi a mantenir l’autocontrol i tornar a la normalitat abans d’arribar als crits. Per això, quan creguis que no pots més i estàs arribant al teu propi límit, marxa al teu racó i, quan et sentis millor, podràs tornar a gestionar el conflicte amb el teu fill o filla. D’aquesta manera, evitaràs escenes dramàtiques que generen malestar tant a fills com a pares.

 

  • Contacte ocular: dóna les ordres mirant els teus fills o filles als ulls. Serà molt més efectiu que si els la dónes quan estan a l’habitació i tu al menjador.
  • Parla sobre la conducta, no sobre el nen o nena: és important per no crear inseguretats o afectar negativament la seva autoestima. Canviar “ets dolent” per “el que fas està malament”.
  • Educa en positiu: en els últims anys hi ha hagut molta controvèrsia amb si ens hem de dirigir als nens i nenes amb la paraula “NO”. Nosaltres creiem que sí, que han d’aprendre que hi ha certs límits que mai es podran trencar i que la seva actuació no és acceptable. Tot i així, en general, és millor dir a un nen el que ha de fer “baixa la veu” que el que no ha de fer “no cridis”.
  • Dóna-li explicacions: explica-li perquè ha de fer o no les coses d’una determinada manera. Evita els “perquè sí” o “perquè no”.
  • Empatia: posa’t en el lloc del teu fill o filla. Sempre hem de tenir present la seva edat, desenvolupament i nivell maduratiu per tenir en compte què és el que els podem demanar o no i què és el que pot ser important per ells i elles. Com a exemple, si el nostre fill es vol endur una pilota de futbol per ensenyar-li a un amic a l’escola i li diem que no, pot ser que es posi a plorar desconsoladament. Una de les reaccions de l’adult podria ser: “has d’anar a l’escola i allà no es porten pilotes. No ploris que ja li ensenyaràs un altre dia”. Una altra possibilitat seria: “d’acord, m’estàs demostrant que per tu endur-te la pilota és molt important. Com a la classe no poden haver-hi pilotes, te la portaré a la sortida de l’escola i li podràs ensenyar”.
  • Reforça positivament: una de les més importants. Si recompensem els nens i nenes després de fer una conducta que volem que continuïn fent, estarem provocant canvis al seu cervell que ajudaran a que així sigui, associant la conducta realitzada amb una sensació de satisfacció. Una recompensa pot ser un somriure, una paraula o un reforç material, tot i que aquest últim seria el menys efectiu. Segons Álvaro Bilbao, autor de “Cuida tu cerebro” i “El cerebro del niño explicado a los padres” aquestes podrien ser algunes recompenses eficaces i no eficaces:



Esperem que aquests consells us hagin semblat útils. Però recordeu, el vostre instint com a pares serà sempre el més important.

 

Sílvia Rosa