La planificació i l’organització són funcions cognitives que pertanyen al grup d’habilitats cognitives anomenades Funcions Executives, que s’encarreguen de regular i dirigir les accions i la conducta de la persona, per a realitzar tasques o actuacions amb eficàcia, proporcionant un funcionament adaptatiu i autònom. Ajuden, doncs, a planificar, organitzar, prendre decisions, passar d’una situació o idea a una altre, controlar les emocions i la impulsivitat o aprendre dels errors.

Estan presents en el dia a dia de les persones per fer qualsevol actuació, des de dutxar-se, fins a preparar la motxilla per l’escola o organitzar el cap de setmana.

 

Què és la planificació?

És l’encarregada de prevenir i anticipar el que s’ha de fer, és a dir, identificar les accions necessàries, tenint en compte el temps, els passos i els recursos disponibles, per assumir una meta concreta. Vindria a ser la “fulla de ruta” o el pla d’acció per completar una tasca, per aconseguir un objectiu o per satisfer un desig adequadament.

 

Què és l’organització?

És l’encarregada de buscar els mitjans, les persones i els recursos necessaris i coordinar-los per portar a terme la “fulla de ruta”.

 

En quina part del cervell es desenvolupen la Planificació i l’Organització?

Les Funcions executives es situen a l’escorça prefrontal, al lòbul frontal del cervell i es desenvolupen amb el creixement maduratiu d’aquestes regions i de les seves connexions amb altres estructures corticals i subcorticals, amb l’experiència i amb factors motivadors i emocionals al llarg de la infància i l’adolescència.

Aquestes habilitats es poden entrenar, estimular i, per tant, millorar.

 

A quina edat es desenvolupen les funcions executives de Planificació i Organització?

De la mateixa manera que altres processos executius, la capacitat de Planificació i Organització avarca un ampli procés evolutiu.
La capacitat d’establir objectius i d’elaborar plans s’inicia abans del primer any d’edat. En els primer mesos de vida l’infant presenta conductes orientades a una meta (agafar una joguina o colpejar per repetir un so), però la intenció és derivada d’una primera conducta casual. A partir dels 8 mesos es proposa metes i s’imagina com aconseguir-les. Entre els 9-12 mesos, coordina esquemes d’acció coneguts per aconseguir metes i establir relacions “mitjans-finalitat” (treure la tapa d’una capsa per agafar un objecte que està dins), és a dir, els seus actes ja són intencionals.
Entre els 12 mesos y els 2 anys, utilitzen l’estratègia d’assaig i error per descobrir noves estratègies dirigides a la seva meta. Als 2 anys ja es visualitza la capacitat de representació mental per establir els passos correctes cap a l’objectiu establert. Al 3 anys poden elaborar plans simples i resoldre conflictes de moderada dificultat, així com iniciar rutines de la vida diària amb progressiva planificació. Entre els 5 i 8 anys ja han desenvolupat conductes estratègiques i habilitats de raonament més organitzades i eficients, per la qual cosa, són capaços de fixar-se metes i anticipar-se als esdeveniments sense dependre de les instruccions externes. Finalment, dels 9 fins el 19 anys les funcions de Planificació i Organització es segueixen desenvolupant segons l’exposició de l’infant i el jove amb l’entorn i es van consolidant.

Perquè és important que l’infant-adolescent desenvolupi unes correctes habilitats de Planificació i organització?

Com ja s’ha comentat, les funcions executives són vitals per adaptar-nos a l’entorn de forma efectiva, doncs ens ajuden a realitzar quelcom. La Planificació i l’Organització són essencials per iniciar i concloure qualsevol tasca de forma correcta. Les persones (infants, adolescents i adults) que presenten dèficits en aquestes capacitats tenen dificultats com:

• Iniciar una tasca
• Identificar l’objectiu principal d’una tasca
• Dividir una objectiu en subobjectius consecutius
• Elaborar una representació mental de l’acció o accions que es volen fer per realitzar alguna cosa
• Prendre decisions correctes
• Calcular el temps que es necessita per fer alguna cosa
• Gestionar el temps de forma efectiva
• Prioritzar o decidir l’ordre d’importància dels passos ha realitzar
• Oblidar coses
• Perdre coses
• Realitzar la tasca ràpidament de forma descuidada o molt lenta de forma incompleta
• Pensar o fer més d’una cosa a la vegada
• Gestionar imprevistos, tendeixen a bloquejar-se
• Canviar d’una activitat a una altra
• Saber col·locar les coses en un espai de forma endreçada i mantenir-ho
• Trobar les eines de treball o d’execució necessàries o adequades
• Dificultat per fer plans

Solen presentar baixos nivells de productivitat ja que no utilitzen estratègies adequades i no gestionen bé el temps.

Quines estratègies quotidianes es poden ensenyar i practicar segons l’edat de l’infant per potenciar la planificació i l’organització?

Entre els 3 i els 6 anys:

Els infnats a aquesta edat ja poden començar a assumir responsabilitats i autonomia en les seves tasques a casa. Però és imprescindible ensenyar-los prèviament, mitjançant un model, els passos que han de fer perquè els puguin elaborar mentalment i posteriorment executar-los amb supervisió fins que els assumeixin del tot. També s’han de marcar els tempos de cada pas o tasca, ja que tampoc dominen l’orientació temporal.

Durant aquest marge d’edat als infants ja se’ls poden donar responsabilitats com: vestir-se/desvestir-se, preparar les coses per anar a la dutxa, dutxar-se, portar la roba bruta al calaix de la roba bruta, guardar la roba neta a l’armari, portar el plat del dinar/sopar a la pica o guardar les joguines.

Les estratègies que es poden utilitzar per ajudar als infants a desenvolupar la capacitat de planificació i organització en aquest període d’edat són:

• Utilitzar un horari amb imatges, per identificar les tasques que han de fer i quan.


• Elaborar un plafó amb imatges dels passos que es necessiten fer per a realitzar les tasques.

• Enganxar a l’exterior de l’armari i/o calaixos les imatges de la peça de roba que va en cada un.


• Organitzar les joguines en capses transparents i enganxar a cada una les imatges del tipus de joguina que hi va.


• Oferir materials com estoigs, bosses o caixetes per posar les seves coses.

*També es poden utilitzar llibres i vídeos que facilitin el modelatge per iniciar alguna de les tasques.

Entre els 7 i els 10 anys:
Els infants a aquesta edat ja són pràcticament autònoms i poden seguir assumint responsabilitats més elaborades i complexes sense requerir tant modelatge i supervisió. Tot i així, inicialment se’ls ha d’acompanyar.
La seva capacitat de raonament és major i poden integrar explicacions sobre les justificacions de les coses. Per tant, explicar perquè es fa una cosa de tal manera (per exemple, explicar que és important tenir l’habitació endreçada per poder trobar les coses amb facilitat o tenir més espai per jugar que si estan les coses pel mig) pot ser una bona opció perquè es responsabilitzin més i li trobin un sentit als seus actes.

Durant aquest marge d’edat als infants ja se’ls poden donar responsabilitats com: fer el llit, preparar la motxilla, preparar l’esmorzar i/o el berenar, endreçar la seva habitació, treure la pols d’alguna habitació de la casa, o parar i desparar la taula.

Les estratègies que es poden utilitzar per ajudar als infants a desenvolupar la capacitat de planificació i organització en aquest període d’edat són:

• Utilitzar un horari amb les tasques que han de fer i quan.

.
• Elaborar una plantilla amb els objectes que necessita portar a la motxilla.


• Fer llistes: coses que han de fer durant el dia o la setmana, coses que s’han de comprar a casa, material que necessita per fer alguna manualitat, etc.
• Elaborar una graella de supervisió de la tasca en finalitzar-la.


• Utilitzar el pensament anticipatiu. Per exemple, abans d’anar a domir, pensar en tot el que ha de fer demà.

Entre els 11 i els 17 anys:
Els infants i adolescents en aquesta edat ja han adquirit l’autonomia total a casa i són persones que poden assumir tasques iguals a la de l’adult, doncs la capacitat d’organització i planificació està bastant desenvolupada, ja coneixen la importància de cooperar a casa, el valor del temps, saben manejar-se amb els diners, relacionar-se socialment, prendre decisions més complexes i gestionar imprevistos.

Durant aquest marge d’edat els infants i adolescents poden responsabilitzar-se de totes les tasques anteriors i, a més a més, se’ls poden proposar altres com: despertar-se sols, treure al gos a passejar, donar de menjar a la mascota, anar a comprar el pa, portar o anar a buscar al germà petit a l’escola, anar sol a l’institut o a l’extraescolar, agafar el transport públic, posar la rentadora i/o el rentavaixelles, estendre la roba i/o doblegar-la o prendre la iniciativa per fer quelcom el cap de setmana en família.

Les estratègies que es poden utilitzar per ajudar als infants i adolescents a desenvolupar la capacitat de planificació i organització en aquest període d’edat són:

• Utilitzar un horari amb les tasques que han de fer i quan.
• Utilitzar una agenda personal.
• Portar rellotge.
• Fer cartells recordatoris.
• Posar alarmes recordatori.
• Proporcionar material com caixes o penjadors per organitzar la seva habitació.
• Fer llistes de coses pendents i identificar quan ho podrà fer.
• Elaborar una graella de supervisió de la tasca en finalitzar-la.
• Descarregar Apps d’una agenda electrònica o que ajudin a organitzar-se o proporcionin avisos.

 

Com els nens i adolescents poden mantenir les pautes de Planificació i Organització i generalitzar-les?

Tant la Planificació com l’Organització són uns processos d’aprenentatge que requereixen de molt de temps i de molta constància. La millor manera d’instaurar les estratègies que facilitin a l’infant desenvolupar aquestes funcions serà mitjançant l’establiment de rutines i la repetició dels recursos. Tanmateix, s’ha de ser molt conscient que, com a pares, s’és el model del fill, per tant, donar exemple serà una altre aspecte clau perquè els infants integrin el que es transmet i ho enregistrin com a recurs.

Per tal d’ajudar a l’infant i a l’adolescent a que vagi assumint autonomia i  sigui ell qui pugui valorar quins són els millors passos a seguir i per tant assumir confiança en ell mateix i en els seus recursos, cal tenir en compte els aspectes següents:

  • Donar l’autonomia adient segons l’edat de l’infant. És a dir, s’ha de ser conscient de que com a pares s’ha d’ensenyar, acompanyar i ajudar, però es imprescindible oferir temps i espai perquè l’infant pugui assumir per ell mateix certes conductes que si es fan per ell, no aprendrà i com a conseqüència no enregistrarà les estratègies adients per arribar amb èxit a aquell objectiu.
  • Proporcionar capacitat de reflexió i representació mental:
  • En comptes de dir-li què ha de fer, preguntar-li què faria ell/ella.
  • En comptes de dir-li com ho ha de fer, preguntar-li com ho pot fer ell/ella.

*En edats inicials, millor utilitzar el reforç visuals o oferir 2-3 opcions. En edats més avançades, es poden utilitzar les estratègies d’autoinstruccions, llistes, etc.

  • Oferir confiança, creure en les seves capacitats:
    • Motivar-lo.
    • Reforçar-lo positivament.
    • Evitar retreure el que no ha fet, si no recordar-li si ha de fer alguna cosa o si té alguna cosa pendent.

Finalment, puntualitzar que si s’estableix algun material  de suport dels esmentats a casa, és important que s’impliqui al fill/a en la seva elaboració per mantenir el patró de responsabilitat i autonomia vers la tasca.

Així mateix, s’ha de deixar clar que cada infant té el seu ritme de desenvolupaments i que infants amb algun trastorn del neurodesenvolupament (com Trastorn de l’Espectre Autista o Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat), veuran afectades les seves funcions executives i per tant el seu procés d’adquisició serà diferent a l’exposat a l’article.

Per tant, els aspectes comentats en una franja d’edat es poden iniciar abans o després. Les tasques exposades són aproximades en edat, no determinants.

En el proper article parlarem sobre quines estratègies específiques es poden aplicar en l’àmbit acadèmic per tal de treballar i millorar aquestes funcions.

Si necessiteu suport en aquesta situació, no dubteu en consultar-nos.

Natàlia Cazorla

Psicòloga general sanitària infanto-juvenil 

Col·legiada Núm. 20797