Recentment i arrel de la pandèmia epidemiològica en la qual ens trobem immersos, s’ha detectat un augment considerable de fins un 246% de les autolesions produïdes per menors. Per això, ens trobem amb més famílies que ens pregunten què han de fer en el moment en què es troben en aquesta situació amb els seus fills.

Quan parlem d’autolesions, ens referim concretament a aquelles conductes que impliquen una provocació deliberada de lesions en el propi cos sense una finalitat suïcida. Les lesions més habituals són els talls als braços o les cames, però en altres ocasions, podem identificar conductes com arrancar-se les crostes de les ferides, donar-se cops, fer-se cremades, esgarrapades o arrancar-se el cabell.

Tot i que cada situació és diferent, podem identificar alguns factors de risc que es troben presents en la majoria d’adolescents que presenten aquesta conducta, així com també alguns factors de protecció:

Per poder recolzar a un/a adolescent amb aquest tipus de conducta, és molt important entendre els motius que l’estan portant a realitzar les autolesions. Les principals causes són:

Totes aquestes conductes, causen un cicle que genera un alt sentiment de culpa i remordiments en els/les adolescents, que els porten a repetir el mateix procediment, el que anomenem el cercle de les autolesions:

 

COM A PARES, QUINS SÓN ELS SENYALS D’ALARMA QUE ENS HAN DE POSAR EN ALERTA?

Aquelles conductes dels adolescents que ens han de posar en alerta i fer-nos sospitar que es podrien estar produint aquest tipus de conductes són les següents:

  • Ús de màniga llarga, fins i tot quan fa calor.
  • Passar molt temps sol a l’habitació o al lavabo.
  • Negar-se a realitzar activitats que mostren certes parts del cos.
  • Tenir lesions freqüents que no poden explicar.
  • Canvis en l’activitat i l’humor, per exemple major agressivitat.
  • Expressar sentiments de fracàs, inutilitat, pèrdua o desesperança.
  • Falta d’energia.
  • Canvis en la rutina del son (dormir més del habitual o dificultats amb el son).

 

QUÈ FEM, DONCS, SI SOSPITEM DE L’EXISTÈNCIA D’AUTOLESIONS?

  • Empatitzar amb el nostre/a fill/a. Hem de recordar com adults que, quan l’adolescent sent un alt nivell de malestar, aquesta pot ser la seva manera de reaccionar. No és la més adaptativa, però és la que l’adolescent té ara.
  • No ignorar la situació, és molt important reconèixer que és molt difícil per l’adolescent parlar sobre aquest tema, en comptes de profunditzar sobre els detalls de les lesions, parlar amb ell sobre com es sent i com podem ajudar-lo/a.
  • Parlar amb l’adolescent i, sobretot, escoltar en el moment adequat.
  • La nostra actitud ha de ser de comprensió i afecte, i MAI de judici ni càstig.
  • Conèixer els propis límits, si creus que el teu/la teva fill/a pot estar en perill o no som capaços de gestionar  la situació, hem de sol·licitar ajuda d’un professional de la salut mental.
  • Evitar els ultimàtums (si no deixes de fer-te mal, passarà…), ja que tenen una baixa eficàcia i poden causar un major aïllament en el menor.

 

 

QUÈ FEM SI ES CONFIRMEN L’EXISTÈNCIA D’AUTOLESTIONS?

  • Treure l’accés de l’adolescent a l’eina amb què es realitza les autolesions si és possible.
  • No culpabilitzar-nos ni culpabilitzar-lo/a. Hem de prendre una actitud positiva vers la situació i fer-li saber que, amb l’ajuda necessària, la situació millorarà i que la recuperació és possible.
  • Intentar descobrir més sobre el motiu que el/la porta a autolesionar-se, respectant sempre el ritme del menor, sense pressionar.
  • Demanar ajuda a un professional de la salut mental, explicant-li què farem, deixant clar que ens preocupem per la seva seguretat i que és molt important per a què ell/a es pugui sentir bé.
  • No prendre el control total del/de la menor, permetre que
  • segueixi prenent decisions per ell/a mateix, però oferint l’ajuda i el recolzament necessari.

 

En definitiva, el més important és que els/les menors sentin el nostre recolzament i seguretat, demostrant que estem pel que necessitin i donant-los tots els recursos necessaris a la seva disposició.

Per poder ajudar a un/a adolescent en aquesta situació, és necessari abordar els problemes de gestió emocional que es troben subjacents, per tal de poder entendre quin és l’origen concret de les autolesions i poder dotar-los d’altres estratègies d’afrontament d’aquestes situacions.

Alba Blanco

Psicòloga general sanitària i reeducadora psicopedagògica
Col·legiada Núm. 27349